Publicat al Periòdic d'andorra el dimecres, 26 d'agost de 2020
Tinc ja fa molt de temps l’opinió, que ja he expressat abans en alguna ocasió, que cal valorar per igual totes les llengües i protegir les que es troben en perill d’extinció, perquè amb cada llengua que es perd, perdem una cultura tradicional diferent a les altres la qual aporta diverses maneres cognitives de veure el món. Les llengües són el vehicle que utilitzem per comunicar-nos i estan íntimament lligades a la cultura, la història i la identitat de cada comunitat. Gairebé la meitat de les 6.700 llengües que es calcula que hi ha actualment al món –majoritàriament es tracta de llengües indígenes– es troben en perill imminent de desaparèixer en un curt termini de temps. Només amb una educació intercultural i multilingüe podrem evitar la pèrdua irreparable d’aquestes llengües. Per tant, com hem assenyalat, cada llengua que l’home ha creat és tot un univers. Però, aquesta multiplicitat d’universos de riquesa incalculable actualment amb la globalització s’estan extingint sota l’amenaça de l’oblit i la indiferència dels humans. També sabem que una llengua està en perill d’extinció quan els seus parlants deixen d’usar-la, quan s’utilitza cada vegada en menys dominis de parla i estils, o quan ja no es transmet a la següent generació. Així doncs, al voltant de 2.500 idiomes estan en perill d’extinció i alguns d’ells ja només són parlats per unes 30 persones. Aquesta extinció, que xoca contra l’ideal existent de progrés segons el qual el millor seria unificar-ho tot per donar potència al desenvolupament material, és una pèrdua incalculable, comparable a altres pèrdues que si que són contínuament difoses pels mitjans de comunicació, com per exemple, la pèrdua de la biodiversitat del planeta. Per tant, aquest model Occidental de globalització de la llengua, entre altres aspectes, s’ha imposat a tot el planeta i està aconseguint acabar amb la seva multiplicitat, amb la seva pluralitat, amb les seves reserves materials i espirituals. Per posar un exemple, la paraula portuguesa «saudade» no té una traducció precisa en un altre idioma. A més, hi ha llengües que no fan una distinció entre els colors clars i foscos. Altres pobles no distingeixen la dreta de l’esquerra i es guien sempre pels punts cardinals. Cada llengua, doncs, implica una forma diferent de pensar. M’agradaria acabar aquest article amb la següent conclusió a manera de resum: «Un llenguatge diferent és una visió diferent de la vida i tots ells són vàlids i apreciables perquè aporten una immensa riquesa al nostre planeta».